La teoria de codis s'ocupa de trobar mètodes, anomenats codis. La seva funció és incrementar l'eficiència i reduir la taxa d'errors en la comunicació de dades[1] sobre canals sorollosos fins al límit teòric del canal. Aquests codis poden classificar-se en tècniques de compressió de dades i tècniques en correcció d'errors. Un altre tipus de codis són els algorismes criptogràfics.
No tots els sistemes de transmissió satisfan la condició de transmetre el senyal sense distorsió, de manera que la resposta no sempre és una rèplica exacta del senyal d'entrada. Les distorsions poden ser lineals, degut a la característica no ideal, sigui de magnitud, de fase o ambdues, o no lineals.[2]
Hi ha quatre tipus de codis, compressió de dades, criptografia, codi en línia i detector i corrector d'errors. El funcionament d'aquests codis consisteix en l'enviament, junt amb la informació original, de redundància amb la que es pot deduir el que realment transmès, per exemple enviant dues còpies iguals: si el bit original o alguna de les còpies es rep malament, es pot corregir a partir dels altres dos. Es millora la qualitat de la informació rebuda, però a base de l'augment del cost d'enviament.[1]